El dia 14 d’Abril
vam fer la taula rodona per parlar sobre les entrevistes. El meu grup s’ho va
fer a una pedagoga de 25 anys, això va donar una mica d’esperança de que no és
impossible trobar feina del teu àmbit un cop acabes la carrera. La nostra pedagoga
treballava a la fundació síndrome de down i a un centre obert situat a un barri
conflictiu de Barcelona, és a dir, treballa a la branca socioeducativa de la
pedagogia. Aquesta branca és a que més m’agrada i desitjaria dedicar-me un cop
acabes la carrera.
Durant la taula
rodona, moltes idees es van repetir. Com per exemple, no quedar-se nomes amb la
carrera i prou, sinó estar en formació continuada (màsters, postgraus, cursos
de llenguatges de signes, etc) ja que el món educatiu sempre esta en constant
canvi i com a professionals en aquest món ens hem d’anar “reciclant”.
Unes idees que es van repetir molt també va
ser que com a valors i competències que ha de tenir un bon/a pedagog/a és ser
empàtic, saber escoltar.. i sobretot, posar-li ganes al que s’està fent.
Treballem de cara a persones (infants, persones grans..) i en certa manera, som
un exemple davant d’ells. Per tant, hem d’estar al 100%, motivats, amb ganes de
canviar aspectes educatius que no funcionen, tenir la ment oberta, etc. I
sobretot, mai etiquetar a algú encara que costi.
Com a conclusió
de l’entrevista es que hem de ser persones que constantment ens hem d’anar
formant educativament i sobretot tenir moltes experiències per tal de ser
persones preparades. Mai tenir la ment tancada, ja que les sortides de pedagog
són molt diverses i opino que tot s’ha de provar per veure quin és el teu lloc.
Jo actualment treballo al món de l’educació (una escola bressol) i tinc clara una cosa: hem de donar exemple i
posar-li moltes ganes i il·lusió al que estem fent, ja que els infants d’avui
són els adults del futur i esta en les nostres mans fer una bona base,
juntament amb les famílies.
